Theater

Riure de gust amb una gran còmica. Isabel Periago. by Joan Horrit

🎭 L’Hortènsia Minola és una dona que ha viscut moltes vides i ha conegut Jesucrist, Cleòpatra, Cervantes, Maria Antonieta... i ens els ha presentat, lleugera de roba i amb una expressivitat captivadora, fent partícip molt del públic amb gràcia i bon tarannà.
Hem rigut i aplaudit. No tot ha de ser seriós: les sensacions i veritats vitals poden comunicar-se amb una gestualitat despreocupada i un punt delirant.
Esplèndida!
Festival Arts per la Vida.
📷© @joan_horrit

Cartes a Mahalta, teatre de les emocions íntimes. by Joan Horrit

Marius Torres, poeta encara poc valorat, i Mercè Figueres, s’escriuen 500 cartes mentre estan al sanatori per cuidar la seva tuberculosi. Marius hi mort. La seva poesia i les cartes compartides per ambdós, son un testament de literatura de vida fulgurant en els anys de la guerra i la post guerra civil d’una qualitat indescriptible.
Cia. Tips, Bruna Feliciano i Josep M. Roviralta.
Profundament emocionats i agraïts!
Festival Arts per la Vida.
3a Biennal Romànic Berguedà – Imaginem una altra civilització.
📷 © @joanhorrit

La Primera. De Joan Nan Valentí - Les mestres de la República al monestir! by Joan Horrit

Dones que van impulsar una educació per aprendre a pensar, per comportar-nos cívicament, dones que en el franquisme son represaliades, exiliades i l’educació que impulsaven, prohibida. Mestres que encara avui la seva història i heroïcitat és poc coneguda. En el relat del monestir, tornen a estar vives i enyorem el seu coratge. Gràcies Joan “Nan” Valentí.

Teatre, Agrupació Teatral la Farsa al monestir. by Joan Horrit

Bon grup de teatre de Berga amb una sensibilitat contemporània molt acurada per presentar microrelats amb interrogants sobre la nostra vida quotidiana i món. Abans en dèiem teatre veritat. Ara, teatre exuberant de sentit. Connecten i convencen.

El retaule del flautista. by Joan Horrit

Sàtira brillant sobre la corrupció i la mala política municipal, estrenada al Teatre Capsa de Barcelona al inicis dels 70, va representar-se mil vegades en època del funest dictador, motivant consciència democràtica. Els temps son uns altres, però el seu missatge continua, dissortadament, viu. T.I.C. Escènic la broda. Dit a la llaga amb bon humor!