Al monestir afirmem sovint que només hi ha un tipus de música: la bona, la que emociona, la que et pessiga vida. Escoltant la Cantiga afirmem que n'hi ha una altra: la sublim, la que se’t fica tan endins, la que l’embolcalla amb tanta energia que no la pots definir, només restes bocabadat quan la directora la clou.
Tarda al paradís!
⭐4a Biennal Romànic Berguedà.