2a Biennal Romànic Berguedà.
Sonen campanes i cants en llatí que s’apropen. Creen un clima d’expectativa i tensió mistèrica. Vesteixen de negre. Tenen unes veus amb uns registres que es complementen. Se t’emporten. Son un plugim de primera tardor. Pincen molt endins. Aborden el canvi climàtic, el feminisme i la immigració. Sense estridències i embolicant-nos-hi. Al final, tres cançons a capella son matinada de dol ixent.
Acabem conversant sobre el que hem sentit i com ho hem escoltat.
Emocions en estat pur!