• Espectacles

• Vermuts musicals

• Exposicions

Piano i bandura
LuMar Music

13 de setembre, 19:00 hores

Un duet format per Maryna Naydon, una talentosa pianista i professora guardonada en concursos internacionals, i Lyudmyla Gutik, una destacada intèrpret de la bandura, instrument nacional d'Ucraïna. Aquest projecte va néixer a Barcelona el 2023 i cerca fusionar la Música Clàssica amb estils contemporanis, incloent-hi jazz i les tradicions musicals ucraïneses.
El seu programa de concert és molt variat i emocionant, combinant cançons populars internacionals com “Talking to the Moon” de Bruno Mars, amb peces tradicionals ucraïneses i arranjaments de jazz i música clàssica, com “Libertango” de Piazzolla o “Earth Song” de Michael Jackson. La banda també ret homenatge a la música folklòrica ucraïnesa amb temes com "Al carrer sona el violí" i "Kolomyika", mostrant la riquesa de la seva cultura a través de diferents gèneres.
La bandura, que toca Lyudmyla, és un instrument molt especial i emblemàtic d'Ucraïna, amb moltes cordes i un so únic que aporta un toc autèntic i emotiu a les seves interpretacions. La combinació de la tècnica del piano i la bandura crea un espectacle musical molt interessant i ple de matisos.

vídeo

Veu, violoncel i guitarra
Marcel Barrera, Elvira Barnadas i David Vicente

20 de setembre, 19:00 hores

Aquest trio format per Marcel Barrera, veu i guitarra; Elvira Barnadas, violoncel; i David Vicente, guitarra; ens ofereix una proposta musical que fusiona la diversitat estilística. La seva formació al Conservatori Superior de Música Liceu els ha permès desenvolupar una sonoritat pròpia, on el jazz, els boleros i la música de cantautor es converteixen en els pilars de les seves composicions i versions.
L’energia que transmeten és única, creant una experiència sonora que va més enllà de la simple interpretació musical, ja que ofereixen un viatge emocional i proper, adaptant-se a l’espai i al públic de cada actuació. Aquest projecte consolidat té una identitat pròpia que, amb cada concert, segueix captivant i emocionant l’audiència, gràcies a la seva sensibilitat musical i la manera en què interactuen entre ells. Un projecte que combina tècnica, expressivitat i passió per la música.

Violí, violoncel i piano
Trio Aurió

27 de setembre, 19:00 hores

Una formació jove amb molta projecció. Com a grup de cambra, han aconseguit una gran trajectòria en poc temps, i la seva participació en esdeveniments destacats al Conservatori Superior de Música Liceu i el reconeixement en els Premis Pòdiums, a Sant Joan de Vilatorrada, demostra el seu talent i potencial. La beca de la Fundació de Música Ferrer-Salat també subratlla la qualitat i el compromís dels tres membres del trio, que tenen un futur brillant per davant en el món de la música clàssica.

vídeo

Quadre flamenc
Pedro Rincón presenta Desplante y Solera

4 d’octubre, 19:00 hores

Pedro Rincón és un jove guitarrista flamenc molt talentós que ha aconseguit fer-se un nom en el món de la música flamenca en poc temps. La seva formació musical, que va començar des de ben petit gràcies a la influència del seu pare, va ser fonamental per al seu èxit, a banda la seva trajectòria acadèmica que demostra el seu compromís amb l'evolució del flamenc.
El seu primer disc, Desplante y Solera, és una gran fita, ja que aplega peces que mostren tant la seva tècnica com la seva visió artística personal. Pedro aconsegueix destacar-se com a compositor i guitarrista. Aquesta producció, barreja tradició i innovació, reflecteix la seva profunda connexió amb les arrels flamenques i la seva capacitat de portar la guitarra flamenca a noves dimensions, amb un estil únic que segur seguirà evolucionant amb el temps.
Aquest concert promet ser una experiència molt rica i emocionant, ja que el guitarrista expandirà la proposta original per oferir un quadre flamenc més complet, amb una segona guitarra de Javier Moreno, la cantaora Patricia García, la bailaora María del Mar Cobo, el violí de Núria Martín, el baix elèctric de Raúl Navas i la percussió de David Sarmiento, creant una atmosfera molt més dinàmica i plena.

vídeo

Classic Crooner Jazz
JOC Jazz Quartet

20 de desembre, 18:00 hores

Joan Carles Capdevila (JOC), llicenciat en Música Moderna i Jazz per l’ESMUC, després de més de trenta-cinc anys dedicat a la música en molts dels seus vessants, cantant d'estudi, instrumentista, arranjador, compositor, vocal coach en destacats programes de TV..., decideix apostar per la seva faceta com a crooner. Per a aquesta nova etapa encomana la direcció musical del projecte al conegut pianista, arranjador i compositor Francesc Capella, que ha liderat projectes propis com ara: Francesc Capella Trio, Jazz On Bach i The Minimum Trio, i ha acompanyat artistes de jazz de la talla de Scott Hamilton, Jesse Davis, Johnny Griffin, ... Compta també amb la col·laboració dels destacats músics Joan Motera, contrabaix i Aldo Caviglia, bateria, que conformen el trio estable de Francesc Capella. En les seves respectives carreres han col·laborat amb músics nacionals i Internacionals de renom.
JOC "My Song" (2016) va ser el seu primer treball i "JOC Sings Gershwin" (2019) el segon.

A banda del seu repertori habitual i en les dates que estem, ens oferiran també algunes nadales en el mateix estil musical.

vídeo

Danses, valsos, polques i sorpreses
Orquestra de Cambra Terrassa 48

27 de desembre, 18:00 hores

Una música per acompanyar-nos a acabar l’any i començar-ne un de nou.
Tot final és també un inici, i acabar tot un any és gaudir de tot el que ens ha donat i una festa per tot el que ens portarà al següent. Les tradicions de com celebrar aquest fet n’hi ha per tants caps i tants barrets, i us en proposem una on esperem fer una festa musical que englobi tots els paladars possibles.
Un programa on gaudirem de Danses de diferents indrets europeus i que ens prepararan cap a viure un Nadal a la Nòrdic a i a la Catalana, amb valsos, polques i melodies Nadalenques.
Però aquesta és la part que escollim nosaltres com a orquestra.
Tot el final resta obert a què sigui el públic que esculli entre un gran llistat de pizzicattos, valsos, polques, danses… Però compte, en qualsevol moment del concert podem tenir sorpreses musicals!

l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 és una formació estable i especialitzada en el repertori escrit per a cordes, donant un gran impuls i difusió de la música escrita per a orquestra de cordes arribant a ser-ne un clar referent i elaborant programes que combinen una gran investigació i proximitat.
En la seva recerca constant ha realitzat primeres audicions a l’estat de nombroses obres per a orquestra de cordes, estrenes internacionals, donat impuls a autors catalans en els seus programes, creant el projecte Catalan Miniatures.
Dirigida magistralment des del violí pel músic sabadellenc Quim Térmens. 

Si volem preservar la cultura, hem de continuar creant-la (Johan Huizinga).

vídeo

X - Trio

14 de setembre, 12:30 hores

Entrecordes

21 de setembre, 12:30 hores

Música, imatge i desdigitalització
Sawnd

fins el 5 d'octubre

Em moc entre la música, la fotografia, el disseny i la pintura. Tot això es creua i es fusiona a les meves obres. Sempre parteixo d'una cançó —una d'aquelles que estan a la meva llista de favorites de sempre— i a partir d'aquí comença tot. Treballo en un format fix: metre per metre, quadrat, com la portada d'un vinil. Aquest marc m'ordena i em provoca.
Trio una cançó i la tradueixo en imatges. De vegades m'inspira el títol, d'altres una sola frase. Qualsevol fragment pot generar una idea visual. Aleshores penso, faig una foto, i d'aquí neix la peça. Després arriben els colors, els fons... moltes vegades improviso, simplement apareixen. Integro textos, tipografies preses de la lletra de la cançó, barrejades amb imatge. El concepte? No ho busco, es presenta. Evoluciona amb el temps.
Crear és, per mi, una forma de reconnexió. Visc entre pantalles: sempre connecto digital. I arriba un moment en què necessito sortir-ne. Desdigitalitzar-me, tornar al manual, al llenç, a les mans tacades.
Començo sempre amb un esbós i a partir d'aquí tot segueix. Treballo els fons abstractes amb acrílics, els transfereixo del el paper al llenç, i després segueixo sumant capes: més paper, més pintura, llapis de colors, retoladors… i deixo taques, restes de paper, errors, empremtes del procés. L'obra ha de respirar, equivocar-se, conviure amb l'error, construir-se en capes.

Cerco el teu rostre
Sergi Canal i Lupe Belmonte

fins el 5 d'octubre

“Jerusalem, el teu nom és Ciutat de Pau i, tanmateix, no has vist la pau des que et van fundar. Estàs destinada a ser la ciutat on totes les tribus es reuneixin per unir-se i, no obstant, al llarg de la història només han vingut a tu per lluitar. Els teus murs han estat edificats i destruïts una vegada i altra; un temple nou s'ha construït sobre les ruïnes de l'antic, molts governants s'han assegut al tron de David, i avui la policia patrulla els teus carrers dia i nit.
Jerusalem, què se n'ha fet de la teva pau?”
Amb aquestes paraules Carlos G. Vallés ens presenta la ciutat eterna. I és que Jerusalem és símbol d’unió i esperança. No obstant, durant la Setmana Santa de 2024 quan captem aquestes imatges en ple episodi bèl·lic entre Israel i Palestina, les ferides semblen obrir-se de nou. És un instant carregat de tensió i d’incertesa, però també de profunda devoció. Les tres grans religions monoteistes —jueva, cristiana i musulmana— conviuen en un territori sagrat que lluita per preservar la pau i mantenir l’esperança viva.
Cerco el teu rostre ens convida a submergir-nos en les mirades d’aquells que viuen radicalment la seva fe enmig de l’ambivalència entre conflicte i devoció. Les imatges son una porta d’entrada a la quotidianitat d'una ciutat vibrant, on l’eufòria, el dolor i l’esperança es manifesten a cada racó, revelant-nos la dimensió més humana i espiritual de la ciutat.
La recerca de l’etern és inevitable.
Cerco el teu rostre és una invitació a la meditació sobre la fe i l’experiència de l’infinit en les nostres vides.

Els que busquen en la vulnerabilitat
Imatges: Eugenia Yu, M. Maldonado i M. Texidó
Poemes: Asun García

fins el 5 d'octubre

Els que busquen solucions al canvi climàtic lluiten contra la destrucció. Les persones busquen esperança i la societat ha de buscar solucions de vida per a tots els habitants d’aquest planeta vulnerable.

Els que busquen en els museus - Retrats romànics
America Sanchez

fins el 5 d'octubre

Rostres romànics d'America Sanchez.
Dissenyador gràfic, fotògraf i dibuixant rellevant, s'ha passejat per les sales romàniques del Museu Nacional d'Art de Catalunya, amb una mirada capaç d'agafar al vol les cares que també el miren, intentant entendre el seu misteri. El resultat és sorprenent: els nostres rostres són tremendament romànics. El museu les va presentar el 2018 en una exposició més àmplia i excitant.

Redisseny d’absis romànics
Instituts i escoles del Berguedà

Els instituts i escoles del Berguedà ho fan en equips.
La Mirada Jove pel curs 2024-25 proposa als instituts i escoles de la comarca un repte alt, qualitatiu i esforçat, amb l’acompanyament dels seus professors i mestres: redissenyar els absis de les esglésies i els monestirs romànics de la comarca, plens de pintures, que el mal temps, l’abandó, les modes o les convulsions socials han esborrat i eren increïbles, com podem contemplar encara avui a Sant Quirze de Pedret o Sant Vicenç de Rus.
El resultat no només és sorprenent: mostra que comprenen la pintura romànica amb el que representa i tenen la imaginació destra i desbordant per reimaginar-los i presentar-los com a projectes contemporanis pel futur. 

Un projecte organitzat i patrocinat per Paulig (Liven S.A.U.), amb el suport i coordinació del Centre de Recursos Pedagògics del Berguedà i Civitas Cultura. 

Durant l’estiu algunes peces s’exposaran al monestir de Sant Llorenç i algunes reproduccions a Sant Jaume de Frontanyà.

Els absis de Sant Quirze de Pedret al monestir

El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona ha cedit al Monestir de Sant Llorenç –gràcies!- la copia de les reproduccions que exhibia de les pintures romàniques dels seus magnífics absis. La que reprodueix el Banquet de les noies assenyades es pot contemplar a l’església i la dels Apòstols a l’espai Sinaldus de la plaça. Emocionen. I ens permeten imaginar com era el monestir ple de pintures, moltes segurament seves.