Monestir de Sant Llorenç, Guardiola de Berguedà.
Hi ha una veta de poesia catalana que no podem oblidar, malgrat el llenguatge ens sobti i les imatges parlin d’un país lligat a la terra.
Quan l’escoltes amb una narrativitat actual, sents que forma part de la teva intimitat, que no només no vols perdre: la vols compartir perquè està carregada de futur.
Al sortir, un grup números l’hem comentat com espectacle memorable!