Terra

Una pomera per la memòria i la saviesa - Monestir de Sant Llorenç, 4 de juliol de 2020. by Joan Horrit

Hem iniciat la programació d'estiu amb un emotiu ritual recordant els que han mort pel COVID19, els que l'han sofert, els que els han cuidat, el personal sanitari i els seus col·laboradors i a tothom que hem mantingut l'esperança solidaria en la quarantena i ara mateix.
La poma és un símbol de vida i d’intel·ligència imprescindible per transformar la vida i la terra que tan hem maltractat.
L'Asun, poeta i escriptora, va cloure l'acte amb aquest precís i punyent poema.

Vivim un temps estrany
entelat a la memòria
S’han espellat els calendaris
I els minuts han descarrilat.
Es un temps en que les hores no s’acaben mai
O pot ser no existeixen
Un temps d’absències solitàries
I comiats en veu baixa.

Volem trencar el dia.
Tenim urgència de futur
Avui en obrim pas entre el present oxidat
Per començar a gaudir plegats
De la fotografia, la pintura, la música, la poesia...
La creativitat, l’art i la cultura  que ens acaricien l’esperit

Vivim.
Com el millor homenatge als que ja no hi son

© Joan Horrit Viladomat

© Joan Horrit Viladomat