Al monestir afirmem sovint que només hi ha un tipus de música: la bona, la que emociona, la que et pessiga vida. Escoltant la Cantiga afirmem que n'hi ha una altra, la sublim.
La Rosa Boixader ens ha interpretant la monja Teodosinda, monòleg històric escrit per en Joan Busoms sobre la monja que encapçala la petita comunitat de dones que han d’emigrar quan el monestir de Sant Llorenç deixa de ser un monestir mixt.
A la sortida, en Cesc Serrat ens ha proposat sostenir, amb moviments diferents, un gros paracaigudes de la segona guerra mundial per protestar sobre el genocidi de Gaza, les guerres i l’huracà de totalitarisme que ensorren democràcia.
⭐4a Biennal Romànic Berguedà.
📷© @joan_horrit
