Monestir de Sant Llorenç

La cultura al monestir ens encoratge cada cap de setmana a sentir-nos creatius valents i solidaris compromesos amb una vida de qualitat creixent, en un món en radical transformació urgent.

Programació 2023

• Espectacles

• Vermuts musicals

• Exposicions

Blues a la fresca
Silver Bluesers

3 d’agost, 20 hores

Projecte que beu de les fonts del blues modern en diverses propostes estilístiques, blues elèctric americà i afroamericà de les dècades dels 50's i 60's. Des del blues de Texas, passant pel blues de Sant Louis hereu del blues del Mississipí, i fins el blues dels pantans de la Louisiana i New Orleans. Estils representats per músics com  Albert Collins, T-Bone Walker, Howling Wolf, B.B. King, Katie Webster, Willy DeVille, Buddy Guy, Memphis Slim entre d'altres. Un repertori que també inclou versions de grups anglosaxons dels anys 70's com Cream i Peter Green.
El Rhythm& Blues és present també a la proposta del grup, amb versions de  protagonistes com Sugar Pie de Santo, Lee “Shot” Williams, Irma Thomas, que posen l'accent a temes dinàmics que ben segur conviden al ball i al moviment.
Hoochie Coochie Sonia, veu; Jose Bluefingers, guitarra; Javi Perez, bateria; Joan Ventosa, piano; Sweet Lu, baix.

vídeo

El concert és previst que es faci a l’exterior, davant del monestir. En cas que el temps ho impedís es faria a l’interior.

Piano i violí
David Quintana i Martí Delgado

12 d’agost, 19 hores

El violí i el piano han estat dos dels instruments estrella de la música clàssica de tradició europea des del segle XVIII fins l'actualitat. Per aquest motiu, els dos instruments en conjunt disposen d'un extens repertori que, segons l'època i el lloc on va ser ideat, esdevé representatiu d'un univers estètic completament únic i irrepetible.
A la primera part d'aquest recital podrem palpar alguns d’aquests imaginaris sonors a través de dues sonates molt diferenciades de Mozart i Prokofiev.
A la segona, coneixerem els resultats que ha donat aquesta combinació d'instruments a Catalunya, amb una selecció de peces que contindrà, entre d'altres, creacions dels mateixos integrants de la formació i una improvisació.

Relat i visita guiada exposicions
Isidorus, el monjo visigòtic

16 d’agost, 18 hores

Abans del monestir romànic, aquí hi havia un gran monestir visigòtic que va formar els cabdills gots que van pactar amb Carlemany i poc a poc van anar estructurant una nova civilització emparentada amb la del romans, però amb grans diferències en la que encara, molt modificada, convivim. Isidorus ens explica el seu monestir.

Accés lliure

Música mediterrània a la fresca
La Hafla

17 d’agost, 20 hores

Mediterranean Latin Grooves Straight from Barcelona To Your Body and Soul
Música que fa ballar i celebrar la connexió de persones i cultures de tot el Mediterrani i fins a Amèrica Llatina!
Música moguda per dos desitjos: la celebració i la recerca de nodrir les nostres arrels mediterrànies. Composem i organitzem perquè la gent s'adoni que una melodia grega, marroquina, flamenca o cúmbia estan connectades i ens agrada portar aquesta passió a cada un dels cossos del públic.

Ofer Ronen, guitarra elèctrica; Marina Curbelo, veu i percussions; Mai Choma, violí; Jorge Quesada, teclat; Nicolas López, baix; Alberto Garrido, bateria.

vídeo

El concert és previst que es faci a l’exterior, davant del monestir. En cas que el temps ho impedís es faria a l’interior.

Mezzosoprano, clave i violí
l’Art de la Revolució Trio

19 d’agost, 19 hores

El programa de l’Art de la Revolució ens fa viatjar entre els dos extrems del període barroc europeu on es van viure dues grans revolucions que van canviar per sempre més la música com l’entenem avui en dia. De Monteverdi a Bach, partint de la Itàlia que va revolucionar la música vocal i va crear el concepte de l’òpera moderna fins a l’alemany que va canviar de forma definitiva i fins a l’eternitat el concepte de música en sí mateix. Les obres que composen aquest viatge ens permetran apreciar com les formes, estils i estètiques van anar evolucionant entre aquests dos genis irrepetibles i admirar-nos de l’art de revolucionar-ho tot i per sempre: Monteverdi, Castello, Purcell, Corelli, Häendel, Bach.
Música sublim amb músics excepcionals!
Eulàlia Fantova, mezzosoprano; Jordi Montoliu, violí; Gil Lladó, clavicèmbal.

Relat i visita guiada exposicions
Sunifred, l’abat de la consagració

23 d’agost, 18 hores

L’església abacial per les seves immenses proporcions és un edificació última de l’arquitectura romana provincial construïda ran la frontera entre carolingis i sarraïns. Ben segur que és una construcció a tres: emperador, comptat de Cerdanya i monestir. Con va ser i que va suposar la seva consagració, ens ho explica el mateix abat.

Accés lliure

Reciprocals – Dansa
Ensemble /K/inêtikos

26 d’agost, 19 hores

Seqüència d'escenes i situacions basada en la improvisació de 2 ballarins i una DJ, vestits amb les creacions de Bernard Bousquet. Creen consistents imatges i escenes compostes de cossos, el buit, el començament d'alguna cosa, cossos que comencen a fer-se notar, seguits per pintures abstractes que conviden a la forma i al relleu, sons que porten al moviment, a la quietud, en saber no fer, entre interaccions i converses: tots aquests elements es barregen i creen a partir de la reciprocitat. Moviment entorn de la generositat del moment i la posició de les coses. Estar. La intencionalitat del que és just.
Un recorregut a través de diferents sensacions, colors, qualitats i dinàmiques extravagants.
Léa Bridarolii i Eneas Vaca Bualo, com a ballarins i creadors busquem enfrontar-nos, a través de RECIPROCALS, a allò desconegut, a la creació autèntica i espontània, però amb una consistència a propòsit del recíproc. Busquem allò simple i allò complex, allò absurd i allò concret, allò caòtic dins de la calma, i per sobretot, el fet artístic efímer i permanent.
Una experiència parisenca d’una contemporaneïtat difícil de veure a la comarca.

Relat i visita guiada exposicions
Otger, el monjo cronista

30 d’agost, 18 hores

Com viuen els monjos al monestir? Perquè opten per conviure-hi sota el guiatge de l’abat. D’on venen? Què busquen i esperen? Son moltes preguntes i indispensables per comprendre i compartir la vivència benedictina de la comunitat. Otger, fill de la Seu d’Urgell, intenta respondre-les amb un text que l’hi encomana l’abat.

Accés lliure

Tango clàssic
Moscato Trio

2 de setembre, 19 hores

El trio sorgeix de la necessitat d´unir l´art d´aquests 3 músics, Moscato Luna, Martin Piragino i Martin Perdomo, nascuts a l’Argentina, han recorregut el món tocant i coincidit en diferents escenaris Atesa la química tant musical com a personal, decideixen muntar aquest projecte.
Dirigit pel mestre Moscato Luna, conjuga la sonoritat de les 3 guitarres que s’expressen com els instruments d'una orquestra, amb al més autèntic estil del tango clàssic.
Ens proposen un viatge pels paisatges sonors de Buenos Aires, a través de la comunicació de els seus instruments en un joc rítmic, harmònic i melòdic on es destaca l'expressivitat, l’elegància i el virtuosisme, posant en relleu la importància de la guitarra espanyola a la musica d'arrel dels països iberoamericans.

vídeo

La Bicicleta de Vivaldi i un fandango
Arcattia

9 de setembre, 19 hores

Un viatge imaginari entre la música de Vivaldi i la de Boccherini.
Ja sabem que la bicicleta és un invent posterior a l’època de Vivaldi, i es produeix en un moment en que precisament la música d’aquest compositor estava ben oblidada…Però aquest simpàtic artefacte ens serveix com a vehicle por poder imaginar un viatge musical pausat i cerimoniós, gaudint de diferents paisatges sonors, pedalejant en bicicleta per diferents indrets d’Europa, com també va fer la música de Vivaldi. I tot ben amanit amb un “Fandango”!
Un programa de concert on la música de Vivaldi ens portarà a veure com els músics i la música del barroc en realitat eren uns viatgers imparables. Una música que també s’inspirava en els balls tradicionals i que els portaren a obres instrumentals monumentals com La Follia, tot un monument musical a aquesta dansa ibèrica i que es feu famosa arreu d’Europa, una dansa teòricament lenta però que les seves variacions acaben sent tota una bogeria, una follia, virtuosa cap als seus instrumentistes.
Per tancar el concert, i en homenatge a aquesta monumental dansa de La Follia, us proposem una obra que també està inspirada en un ball ibèric i escrita també per un compositor italià que passà per Viena : el Fandango de L. Boccherini.
Us perdéreu aquest meravellós i estimulant viatge?
Arcattia és un projecte cambrístic iniciat el 2008 com a grup de cambra versàtil, format per músics de llarg recorregut en la vivència musical, i amb el desig clar per la difusió del repertori escrit per a cordes en formats cambrístics poc usuals:  Quim Térmens, violí; Joan Morera, violí; Lluís Heras, violoncel.

Una vintena de dits - Piano a quatre mans
Gerard Morató i en Miquel Villalba

16 de setembre, 19 hores

En Gerard Morató i en Miquel Villalba, còmplices musicals des de ben petits, ens ofereixen en aquest recital una tria d'obres encisadores per a piano a 4 mans.
La primera és la Petite Suite de Debussy, quatre petites peces fresques i variades, que entren lleugerament i que són una bona mostra de la delicadesa i sensualitat pròpies de la música francesa.
Seguidament, interpreten la Fantasia en Fa menor de Schubert, una de les grans obres de cambra del compositor: un viatge apassionat i melancòlic a parts iguals.
I per acabar, en Gerard i en Miquel ens comparteixen dos megamix, un gènere musical de collita pròpia que combina diverses melodies ben conegudes de manera creativa i amb algun gag amagat.
Si el piano ja pot arribar a sonar molt bé amb una desena de dits, amb una vintena no té parangó!

Cartes a Mahalta
Cia. Tips

23 de setembre, 19 hores

Text basat en Cartes a Mahalta, correspondència entre Màrius Torres i Mercè Figueras.
Aquesta és la història de Màrius Torres i Mercè Figueras, contada a partir de les més de 500 cartes que es van intercanviar mentre estaven ingressats en un sanatori de muntanya, a inicis del segle XX.
Aquesta proposta teatral, a cavall entre la lectura dramatitzada i el teatre convencional, treu a la llum les cartes que van escriure Mercè Figueras i Màrius Torres, dos amants literaris, al Sanatori de Puig d'Olena, a Sant Quirze Safaja, al Moianès, entre el 1936 i el 1942.
A través d'una proposta trencadora i emotiva, aquest plantejament escènic pretén apropar el públic a aquestes dues figures catalanes, des d'una perspectiva històrica, cultural i emotiva.
Actors: Bruna Feliciano, Mercè Figueras i Josep M. Roviralta, Màrius Torres.

vídeo

Concert extraordinari, de Bach a Falla
Orquestra de guitarres de Barcelona

30 de setembre, 19 hores

Ja fa mes de 30 anys, el seu fundador i director,  Sergi Vicente, va emprendre una experiència pedagògica que s’ha convertit en el gran projecte professional de l’orquestra. Pioners en el aquest gènere, s’han consolidat com a una referència per a totes les orquestres de guitarres del món.
Ha realitzat més de 800 actuacions, interpretant un ampli repertori que inclou obres de compositors de tots els períodes musicals.
Durant aquests anys, han format part de l’orquestra més de 200 guitarristes de molt diverses nacionalitats. Alguns han desenvolupat una brillant carrera com a solistes.
Han col·laborat com a solistes, nombrosos instrumentistes de destacat prestigi internacional.
L’orquestra te una programació estable al Palau de la Música Catalana, a part de tocar en les més excel·lents  sales i participar en rellevants festivals de tot l’estat, sempre amb un immens  reconeixement i una intensa activitat internacional.
40 anys d’experiència professional avalen la trajectòria del seu director com a intèrpret en tots els àmbits de la música clàssica. És professor al Conservatori Superior de Música del Liceu i te una llarga discografia.
Pel concert del monestir l’orquestra comptarà amb uns vint guitarristes.
La primera part tindrà un caire barroc amb obres de G. Sanz, J. S. Bach i A. Vivaldi entre d’altres. Amb la clavecinista russa Olga Kobekina.
La segona part estarà dedicada a la música espanyola amb obres de I. Albèniz, J. Giménez i M. de Falla, amb la col·laboració especial de la violinista ucraïnesa Ala Voronkova.

vídeo

El Kiwi

13 d’agost, 12:30 hores

Alba Careta i Sanders Aranda

20 d’agost, 12:30 hores

X-Trio

27 d’agost, 12:30 hores

Confinaps

3 de setembre, 13:00 hores

Entrecordes

10 de setembre, 12:30 hores

La Briva

17 de setembre, 12:30 hores

Dones de sempre:
Històries medievals, imatges actuals

fins el 30 de setembre

La societat actual té la missió de recordar i rememorar les vides i fets passats, amb l’objectiu de dotar-se d’eines per interpretar el perquè de la situació present i decidir com actuar davant el que pot deparar el futur.

Avui us presentem deu dones medievals que van afrontar aquest món amb els mitjans que tenien, tal com les dones d’avui en dia encara fan. Les experiències i valors d’aquestes dones medievals, moltes vegades silenciades, han de ser coneguts i observats i poden resultar-nos inspiradors. L’objectiu és reivindicar el paper de les dones en la vida medieval, de la mateixa manera que s’ha fet tantes vegades amb els seus homòlegs masculins. Les dones que hem escollit representen un ampli ventall de la societat medieval: des de comtesses i duquesses fins a pageses, totes tenen coses a explicar-nos i transmetre’ns.

En aquesta exposició fem una pinzellada de la seva història, que alhora pretén ser una invitació a investigar i conèixer més a fons la importància de totes elles.

Deu dones actuals s’han prestat a ser fotografiades representant aquestes dones medievals. Com elles, són dones que han afrontat la vida aportant valors a la societat actual amb la seva feina i manera de viure. No tenim gaires referències de la imatge real d’aquestes dones medievals i no hem volgut buscar semblances ni caracteritzacions: simplement, les dones fotografiades porten un objecte que simbolitza el vincle amb la dona medieval que representen.

Recerca històrica: Joan Busoms.
Fotografies: Joan Horrit.

Castell de Guardiola: porta de Catalunya
Troballes arqueològiques

fins el 30 de setembre

No us heu preguntat mai per què el castell de Guardiola té les estructures defensives encarades al nord? Senzill: l’enemic havia de venir d’allí.

Amb la mort del rei Jaume I l’any 1276, els seus dos fills es van dividir el regne. L’infant Pere es quedà Catalunya, Aragó i València, mentre que el seu germà Jaume retingué Mallorca, Rosselló, la Cerdanya i Montpeller. Com era esperable, va tenir lloc una guerra entre els dos germans per reunificar els territoris del pare.

La  contesa va durar quatre generacions, fins a la victòria final del casal barceloní l’any 1349 i la reintegració dels territoris mallorquins. El rei Alfons III, net de l’infant Pere, temia una invasió que descendís de terres cerdanes, i per aquest motiu l’any 1327 adquirí la meitat del castell, que abans era tot propietat del monestir de Sant Llorenç. El castell de Guardiola havia esdevingut la porta per on l’enemic mallorquí podia entrar a Catalunya des de la Cerdanya, i va ser Alfons qui va bastir-hi les imponents muralles que encara avui podem contemplar.

Ja fa més de deu anys que l’associació Torre de Guaita excava el castell i ens dona a conèixer el que el temps hi ha enterrat. Les troballes que podeu veure a les fotografies de l’exposició són algunes de les més singulars que es van recuperar en la campanya de l’any 2022. Bàsicament, ens parlen de la vida quotidiana, del dia a dia de la gent que vivia al castell en temps medievals i moderns.

Fotografies: Joan Horrit.

Glitter Tears
Montse Cañellas

fins el 30 de setembre

Un treball fotogràfic que permet submergir-te en el captivador món de la sèrie dramàtica nord-americana Euphoria. Des del primer episodi, vaig quedar captivada per l'estètica i els temes que s'exploren a Euphoria. Com una persona extremadament sensible, em vaig identificar profundament amb els personatges i les seves vivències. Tot i que conscient que es tracta de ficció, les situacions que es presenten a la sèrie reflecteixen aspectes de la vida quotidiana que qualsevol podria experimentar. Euphoria es converteix així en una representació augmentada de la realitat dels adolescents actualment, apropant-se a aspectes que sovint passen desapercebuts i mostrant el patiment i el dolor d'aquesta generació Z, que de vegades sembla treta d'una pel·lícula de terror. Sempre he sentit la necessitat de treballar d'alguna forma en relació amb aquesta sèrie, per la qual cosa vaig decidir crear un conjunt de fotografies de retrat que aprofita un ambient inspirat en el famós estil de la sèrie. Amb aquest projecte, vull expressar la meva fascinació per aquest tipus de sèrie i explorar dues de les meves passions: la fotografia i el maquillatge. Totes dues són formes d'expressió artística que em permeten comunicar-me de manera lliure i autèntica. El maquillatge i la fotografia em brinden l'oportunitat de reflectir les meves emocions i plasmar la persona que vull ser en un dia determinat. En aquesta exposició, podreu apreciar diferents creacions inspirades en els impressionants looks de la sèrie, dissenyada per la talentosa maquilladora Doniella Davy. A més, explorareu diverses estètiques i tècniques fotogràfiques per capturar l'essència visual d'Euphoria, jugant amb el color i la llum per crear ambients gairebé monocromàtics.

La veu que ve de dins
Noel Pérez

fins el 30 de setembre

Rebuscar a les entranyes és la cerca del punt de partida.
On aquesta veu té un conflicte amb el seu propi “jo”,
amb el seu propi
“nosaltres”.

És col·lapsada en la impossibilitat de trobar aquest punt en un corrent imparable entre la fusió humana tecnològica, que recorre a una velocitat vertiginosa infiltrant-se lleugera com una llebre pels diferents corrents “marins”.
En reproducció constant i amb escates noves, la fauna és capaç de recórrer nous corrents oblidats o immersos en una transformació.
Allí l'horitzó la destorba, la llum projecta i la boira la cega per amagar-se en una tempesta de sorra que gira en cercles sense fi comunicant-se més enllà d'ozó.

On la natura
es manifesta com a identificació.
On al paisatge
l'escorça es converteix en la mateixa carn.
On la pròpia pell
retroba la necessitat de caminar.
Un caminar que sacseja en el viatge direcció al desert
a la recerca d'explorar la troballa de tortugues centenàries.

Els despintats tornem al poble
Jaume Serrat

fins el 30 de setembre

Vivim intensament els nostres pobles.
Tornem-hi amb respecte i amabilitat.
Son nusos bàsics, a ran de terra i entre veïns, per l’altra civilitat futura horitzontal.

Quo Vadis

fins el 30 de setembre

És una invitació i un desafiament.
Proposa 135 propostes per impulsar una altra civilització si volem evitar l’extinció que científics solvents contemplen. Suggeriments a nivell personal i col·lectiu, petits i grossos, sempre transformadors.
No és una exposició per contemplar: fa pensar i t’ofereix que agafis el fulletó amb les propostes per repesar-les a casa.

A per molts segles monestir!

fins el 30 de setembre

En els 1040 anys de consagració de l’església el 983, presenta la seva acte notarial amb un mapa de les moltes donacions que s’hi consignen, una Maiestas Dominum com la que la presidia i una processó de monjos.

Els absis de Sant Quirze de Pedret al monestir

El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona ha cedit al Monestir de Sant Llorenç –gràcies!- la copia de les reproduccions que exhibia de les pintures romàniques dels seus magnífics absis. La que reprodueix el Banquet de les noies assenyades es pot contemplar a l’església i la dels Apòstols a l’espai Sinaldus de la plaça. Emocionen. I ens permeten imaginar com era el monestir ple de pintures, moltes segurament seves.