Postals
Orquestra de Cambra Terrassa 48

18 d’agost, 19:30 hores

Moments i espais captats per imatges sonores.
Una postal....diuen que potser és l’intent de captar en una sola imatge tot un espai o un moment com a intent de transportar-nos allí i que en molts casos ens provoca un record, pensament o volada de la nostra imaginació. I per fer viatjar la nostra imaginació en el temps, l’espai o en la memòria històrica i humana, la música és un bon mitjà. Us oferim unes imatges de Postals Barroques amb moments màgics escollits d’aquesta època fins a una visita per la ciutat de Viena de la mà d’un jove F. Mendelssohn. Però si la joventut vienesa ens queda com a poca cosa sols caldrà deixar-nos atrapar pels sons de melodies tradicionals Catalanes i Hongareses. Un programa que acabarem potser de la manera que defineix més el resum de la nostra vida Bohèmia.

L’OCT48 ha donat un gran impuls i difusió de la música escrita per a formació d'orquestra de cordes arribant a ser-ne un clar referent i elaborant programes que combinen una gran investigació i proximitat.
Ha realitzat concerts per tota la geografia catalana, estatal i internacional, i col·laborat en importants produccions simfonicocorals i protagonitzat enregistraments discogràfics pels segells més importants del país.
Dirigida des del violí per Quim Térmens.

vídeo

Accés lliure

Desxifra’m
Cesc Serrat

a partir del 4 d’agost

Intervenció poètica d’avantguarda, in memòria, Antoni Tàpies.
Poeta visual, és un enamorat apassionat del monestir. Durant l’any el somnia i pensa com l’art contemporani últim pot dialogar amb aquest impressionant romànic perquè ens parli, des de la memòria de l’ahir al present d’ara obert al demà.
Volgudament hi mostra, sense explicacions de presentació o crítiques, la seva obra com una declaració poètica d’amor i esperances perquè qui la contempli amb un ull al monestir i l’altre a la imatge que en Cesc ha construït, trobi dins seu ressons de vida, futurs, neguits i horitzons.
És obra oberta.
Aquest any inspirada en Antoni Tàpies, el pintor de l’infinit en el quotidià.
Demana tancar el mòbil i no tenir pressa.
I suspendre el fàcil i estereotipat m’agrada o no m’agrada.
Aquí l’imprescindible està, des de l’emoció profunda i expressiva, si aquest diàleg romànic/contemporani et diu que tenim futur, malgrat temps complicats i que som romànics contemporanis.
En el romànic, com art, hi bat el desig de millorar-nos sense pors i un pèl agosarats.

L’obra s’inspira en el contrast entre la pintura romànica, que inundava Sant Jaume, amb l’art objectual, dit art pobre, d’Antoni Tàpies del que aquest any celebrem el centenari del seu naixement.

El tronc que penja sobre l’altar, tret de l’assecat pantà de La Baells, ens recorda que hem d’estar actius, personal i com a poble/país, per evitar el canvi climàtic: la terra es casa comuna sagrada.